Hem creat en aquest nou treball la nostra tipografia personalitzada, hem començat per apartir de una pauta amb les linies de un tipo a mà a fer la base, un cop finalitzat aquest pasi fet la tipografia a mà, l'hem escanejat i hem vist una primera impressió a l'ordinador de com se veuria, l'hem passat a l'illustrator i l'hem començat a traçar una per una, sempre quedant tancades les lletres en si perqué sino seria un gran problema si queden sense fons, un cop traçades i comprobades de que estan tancades, les hem pasat a una pauta amb les mides amb les cual quedarien, i les hem fet a la mida que ens ha paregut sempre respectan les lineas, lletra per lletra i capa per capa, una capa per a cada lletra, un cop acabat aquest arxiu, hem obert un programa anomenat fontlab, com dir un creador de tipografias, i com en el pas anterior les teniem a la mida perfecte era un copiar i pegar, el seguent pas era comprobar que quedaven bé els espais entre lletra i lletra comprobant-ho en un text, un cop acabat aixo nómes feia falta posar-li un nom, i guardarla en arxiu com si fos una tipografia, un cop ya guardat al google sites a la nostra part de classe, al abecedari segons el nom que l'hem posat l'hem posat a la part corresponen, amb una petita frase i l'arxiu comprimit perque se pugui descargar amb facilitat.
Pagina de la meva tipografia amb un exemple i la descarga:
divendres, 29 de gener del 2010
dijous, 14 de gener del 2010
PARTS DEL CARÀCTER:
PARTS DEL CARÀCTER:
-Alçada de les majúscules: És l'alçada de les lletres de caixa alta.
-Altura X: Alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendentes.
-Anillo: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b , pyo ".
-Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres" b, dyk ".
-Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part més esencial.
-Astas muntants: Són les banyes principals o obliqües d'una lletra, com ara la "L, B, V o A".
-Asta ondada o espina: És el tret princial de la lletra "S" en majúscula o "s" a minúscula.
-Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, fot".
-Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del
caràcter, tal com es pronuncia en la lletra "E, K i L".
-Cua: Asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara la "R o K".
-Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb la lletra "pig". Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipo.
-Línea base: La línia sobre la qual es recolza la altura.
-Orella: És la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara "g, oyr".
-Rebava: És l'espai que existeix entre el caràcter i la vora de la mismo.
-Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un pal, braç ocola.
-Alçada de les majúscules: És l'alçada de les lletres de caixa alta.
-Altura X: Alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendentes.
-Anillo: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b , pyo ".
-Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres" b, dyk ".
-Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part més esencial.
-Astas muntants: Són les banyes principals o obliqües d'una lletra, com ara la "L, B, V o A".
-Asta ondada o espina: És el tret princial de la lletra "S" en majúscula o "s" a minúscula.
-Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, fot".
-Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del
caràcter, tal com es pronuncia en la lletra "E, K i L".
-Cua: Asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara la "R o K".
-Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb la lletra "pig". Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipo.
-Línea base: La línia sobre la qual es recolza la altura.
-Orella: És la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara "g, oyr".
-Rebava: És l'espai que existeix entre el caràcter i la vora de la mismo.
-Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un pal, braç ocola.
Linotype
Lynotipe: L'lynotipe és un Gestor de fonts que serveix per a: Si s'ha de posar moltes fonts en la nostra llibreria, amb això només hem de clicar i s'activa o es desactiva (també es desactiva l'apagar l'equip), d'aquesta manera no cal instal a la llibreria. De manera que és una eina molt útil per treballar en el momento.trabajamos amb fonts OpenType serveixen tant per a Mac que per windows.
En el programa tenim diverses carpetes:
- Library: on tenim totes les fonts, incloses les del sistema .
- Store: per comprar fonts .
- System fonts: les fonts que tenim en al sistema.tenemos algunes desactivades, per activar-les només s'ha de donar-li al requadre del costat, així es sumés a totes les que ja tenim activades .
- Last imported: Són les últimes fonts importades .
- Clicant el botó dret a l'Source podem crear noves carpetes per ordenar les nostres fonts en fantasia, romans ... sistema operativo > usuario" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">les col.loquem arrossegant la font asta la nova pestaña.
Para trobar les fonts: llibreria> sistema operatiu> usuari
En el programa tenim diverses carpetes:
- Library: on tenim totes les fonts, incloses les del sistema .
- Store: per comprar fonts .
- System fonts: les fonts que tenim en al sistema.tenemos algunes desactivades, per activar-les només s'ha de donar-li al requadre del costat, així es sumés a totes les que ja tenim activades .
- Last imported: Són les últimes fonts importades .
- Clicant el botó dret a l'Source podem crear noves carpetes per ordenar les nostres fonts en fantasia, romans ... sistema operativo > usuario" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">les col.loquem arrossegant la font asta la nova pestaña.
Para trobar les fonts: llibreria> sistema operatiu> usuari
MAXIMILIAN VOX
MAXIMILIAN VOX, CLASSIFICACIÓ TIPOGRÁFICA
HUMANAS: * Adobe Jenson *- en la classificació de Thibaudeux seria la romana antigua.
GARALDAS: * Garamond *- és una evolució de la romana antiga, evolucionant els trets a la romana moderna, els muscles es queden més prim i els anells més grandes.
REALES: * Baskerville *- s'assembla o és una còpia a la romana modernaDIDONAS: * Bodoni *- és semblant a la Baskerville, sent simplement una mica més allargada i els remats són més corbs, tenint una diferència mínima.
MECÀNIQUES: * Rockwell *- seriosa en la classificació de Thibaudeux l'egípcia, ja a la plataforma dels remates.
LINEALES: Serien les de palosec de Thibaudeux .* grotesca i neo-grotesques *: la distribució geomètrica de loscaracteres és més estirada i esvelta .* Geomètriques *- son mes quadrades i gruixuda .* Humanístiques *- Tenen més contorn que les otras.
INCISAS: * Perpètua *- Seria una altra com la romana moderna.
DE ESCRIPTURA: * Mistral *- intenta dissimular l'escriptura manual.MANUAL: * Banc *
HUMANAS: * Adobe Jenson *- en la classificació de Thibaudeux seria la romana antigua.
GARALDAS: * Garamond *- és una evolució de la romana antiga, evolucionant els trets a la romana moderna, els muscles es queden més prim i els anells més grandes.
REALES: * Baskerville *- s'assembla o és una còpia a la romana modernaDIDONAS: * Bodoni *- és semblant a la Baskerville, sent simplement una mica més allargada i els remats són més corbs, tenint una diferència mínima.
MECÀNIQUES: * Rockwell *- seriosa en la classificació de Thibaudeux l'egípcia, ja a la plataforma dels remates.
LINEALES: Serien les de palosec de Thibaudeux .* grotesca i neo-grotesques *: la distribució geomètrica de loscaracteres és més estirada i esvelta .* Geomètriques *- son mes quadrades i gruixuda .* Humanístiques *- Tenen més contorn que les otras.
INCISAS: * Perpètua *- Seria una altra com la romana moderna.
DE ESCRIPTURA: * Mistral *- intenta dissimular l'escriptura manual.MANUAL: * Banc *
THIBAUDEUX:
THIBAUDEUX: diferenciar 6 tipus de letras
ROMANA:-antiga: els traços són més gruixuts i les rematades són ovalados.
-Moderna: els traços són més fins a comparació amb l 'antiga, el remat és més cuadrado.
EGIPCIA:-Té un gruix més exagerat que el de la romana, els terminalesson quadrats i igual de gran que la banya, el traç és rectoy uniforme.
PALOSEC:-No té cap tipus d'ornament ni acabats, el traç de gruixos uniforme, tampoc no té cap remat el que perjudica que Lavista es cansa més ja que els ornaments i remats provoquen continuidad.
CARACTERES D'ESCRIPTURA:-Vol imitar l'escriptura manual, contienepartes d'unió entre les letras.
CARACTERES DE FANTASIA:-Té parts i elements decoratius.
ROMANA:-antiga: els traços són més gruixuts i les rematades són ovalados.
-Moderna: els traços són més fins a comparació amb l 'antiga, el remat és més cuadrado.
EGIPCIA:-Té un gruix més exagerat que el de la romana, els terminalesson quadrats i igual de gran que la banya, el traç és rectoy uniforme.
PALOSEC:-No té cap tipus d'ornament ni acabats, el traç de gruixos uniforme, tampoc no té cap remat el que perjudica que Lavista es cansa més ja que els ornaments i remats provoquen continuidad.
CARACTERES D'ESCRIPTURA:-Vol imitar l'escriptura manual, contienepartes d'unió entre les letras.
CARACTERES DE FANTASIA:-Té parts i elements decoratius.
dijous, 7 de gener del 2010
MONOTIPIA:
La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip.
Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta. Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfície o cobrint-la amb un corró amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. A continuació s'aplica el paper sobre la superfície llisa i la imatge quedarà transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corró.
LINOTIPIA:
Una linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, caràcters tipogràfics o composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que el Operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de mida per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactament igual, una com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.
Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un similar al teclat de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats l'operador que havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.
Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un similar al teclat de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats l'operador que havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.
Pelicula HOME:
Pelicula sobre la situació del segle XXI, l'imatge real la cual no ens donem conte pero es així i esque l'homosapiens, es dir nosaltres de una manera inconcient estem destruint el planeta terra, destruint i fent maltbé tot el que ens envolta, no reciclem, però tot i aixó fem mal ús pensant-nos que la terra ho aguanta tot, i això no es així en els ultims 50 anys la població ni més ni menys que se ha triplicat, em fet que la capa d'ozó se destrueixi fent que hi entrin més rajos ultravioletas a la terra fent que com estem avui dia el pol nord se estigui descongelant, a aquest ritme farem en pocs anys que el nivell del mar puji 7 metres, això podia significar el fí de moltes ciutats com holanda i moltes ciutats costeres provocant la desaparició de molts sers vius el cual ocupen un espai vital en aquest planeta, ens hem de concienciar de que estem molt malament i em de valorar el que tenim i no destruir-ho perqué generacions futures puguin disfrutar lo mateix que nosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)